ELS MEUS PETITS GRANS AMICS
Encara no m'ho acabo de creure, es ell?, si ho sembla, pero no, no pot ser. S'apropa algu i hem diu es en .........
No fotis!!, de veritat?
Qui hem va parir!, no ho hagues dit mai.
I aquella noia?, hem sona la seva cara pero no se...
Si home si, es la ......, t'en recordes?.
Home ara que ho dius potser si que em ve alguna cosa pero no se.
Suposo que va ser generalitzat, que no vaig ser l'unic que va sentir un recull de sorpreses mentre anava passant la vista per la sala.
Tot i que molts de vosaltres guardeu molt d'aquells infants que tinc en algun raco del disc dur, els anys han fet dibuixos en les nostres cares.
Us veig al pati jugant a futbol, a classe xerrant de tot i res, drets al voltant d'aquell "patibul" que montava el Jordi, asseguts per ordre fent trapellades mentre el vell Povill es fumava aquells Bisontes apestosos.
Es curios com es de complicada la ment humana que arxiva coses tan amagades que sembla que hagin desaparegut i de sobte te les posa en front dels ulls com si ho estiguessis vivint en temps real.
Un peto per tots.
Cap de tots morira fins que no morim tots.
MMM dijo
Parece mentira que este tio escriba en esa lengua tan de minorias que no debia ser admitida entre gente normal.
14 Octubre 2006 | 02:17